De “rabiosa” actualitat

Nova entrada, aquí va: voldria parlar de l’actualitat més “rabiosa” (així diuen els periodistes). Però és tant, tant rabiosa, vull dir, que fa tanta ràbia el que passa al món, que només començar em ve un desànim infinit.

Mentre una part del món només es preocupa per qui guanyarà el mundial de futbol, altre part assisteix (atònits, impassibles, enfurismats, impotents, anodins, indiferents, bel·ligerants, “passotes-quemimportistes”, “ullsquenoveuen”, indignats…) a la massacre en Gaza. I altra part la pateix directament. Davant això, fins i tot escriure un post em sembla frívol.

Per sort o per desgràcia encara no sé cóm inserir fotos, això em lliurarà de la temptació de posar-n’hi de morboses amb nens morts. Desenes de vinyetes amb dibuixos i/o aforismes corren per les xarxes denunciant amb to agre una situació més agre encara. I la discussió se centra sovint en si aquests nens morts, infants de pocs anys, són de Síria, o són palestins, o d’aquí o d’allà… Com si això li restés gravetat a la foto.

Sí, fer avui un post de rabiosa actualitat, és deixar que la ràbia vessi pels quatre cantons de la pantalla.

Tot i la ràbia desbordant a les xarxes, ens hem tornat de pedra. Ens indigna, ens remou, però què hi podem fer? I al final els nens morts, les cases en runes, les ciutats sota setge, i les bombes xiulant en mig de la nit; ja formen part del paisatge televisiu, feisbuquero, o piulejant.

Recordo la guerra del Golfo com si fos un videojoc. Avui, però, les guerres van per Whatsapp, o per Instagram. I pots seguir la actualitat, rabiosa, pel mòbil o l’Ipad. Si ets a prop també pots agafar una cadira i seure a veure els bombardejos com si fossin els focs de Sant Joan. D’això circula una foto de gent asseguda, israelians se suposa, passant la vetllada nocturna a la fresca contemplant l’espectacle “explosiu” d’alt d’un turó, que hi ha de veritat? No ho sé.  Tot i que no deixaria de ser tan macabre com la contemplació (i/o connivència) que fan les grans potències de tot plegat.

Així doncs, em quedo amb la mateixa “ràbia actual” que tenia abans de començar a escriure; i tanco l’ordinador amb la infantil sensació de que en abaixar la pantalla sobre el teclat, l’actualitat es congelarà fins demà, i la ràbia també. Els nens podran dormir i les bombes s’aturaran, com si li hagués donat al “pause”.

Bona nit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s