La catalanitat de La Franja, de Sales a Torres, per Vilaweb.

Flairant aquí i allà, he trobat aquesta interessant publicació de Vilaweb sobre la catalanitat de La Franja. Ho poden llegir aquí: http://www.vilaweb.cat/noticia/4207047/20140812/catalanitat-franja.html VilaWeb publicarà durant el mes d’agost una selecció de cartes bescanviades entre els intel·lectuals Joan Sales i Marius Torres.

Facin un cop d’ull: http://www.vilaweb.cat/noticia/4206171/20140801/coses-tal-eren-seleccio-correspondencia-joan-sales-marius-torres.html

El diari digital publica avui  una carta de Sales a Torres del 2 de juny de 1937, carta on el primer li diu a segon:  Si et deleix l’infinit, aquí hi és tot.”  Res més a dir.

Anuncis

II ALIFARA CLARIÓ. Estimem la nostra llengua.

https://i1.wp.com/www.lafranja.net/wp-content/uploads/2014/07/image001.jpgII ALIFARA CLARIÓ Associació de Mares i Pares del Matarranya

ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
Beseit, dijous 21 d’agost de 2014

11:00h EXCURSIÓ: ‘ANEM A EXPLORAR AL RIU MATARRANYA’. Coneixerem la fauna i flora del riu i mirarem amb la lupa. (Públic familiar, per a totes les edats. Sortida: Plaça de Beseit).

– 14:00h DINAR de convivència per als socis i simpatizants a l’Assut de Beseit. (Porteu el dinar i el banyador.)

18:00h BERENA i actuació espectacular del ‘MAGO ZAPATA’ a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)

Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d’informació de l’associació ‘Clarió’ i una paradeta de llibres en català a la Plaça de Beseit. Totes les activitats són gratuïtes. Us hi esperem!

Organitza: ‘CLARIÓ’ Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.

Col·laboren: Ajuntament de Beseit- Comarca del Matarranya- Caja Rural de Teruel

De “rabiosa” actualitat

Nova entrada, aquí va: voldria parlar de l’actualitat més “rabiosa” (així diuen els periodistes). Però és tant, tant rabiosa, vull dir, que fa tanta ràbia el que passa al món, que només començar em ve un desànim infinit.

Mentre una part del món només es preocupa per qui guanyarà el mundial de futbol, altre part assisteix (atònits, impassibles, enfurismats, impotents, anodins, indiferents, bel·ligerants, “passotes-quemimportistes”, “ullsquenoveuen”, indignats…) a la massacre en Gaza. I altra part la pateix directament. Davant això, fins i tot escriure un post em sembla frívol.

Per sort o per desgràcia encara no sé cóm inserir fotos, això em lliurarà de la temptació de posar-n’hi de morboses amb nens morts. Desenes de vinyetes amb dibuixos i/o aforismes corren per les xarxes denunciant amb to agre una situació més agre encara. I la discussió se centra sovint en si aquests nens morts, infants de pocs anys, són de Síria, o són palestins, o d’aquí o d’allà… Com si això li restés gravetat a la foto.

Sí, fer avui un post de rabiosa actualitat, és deixar que la ràbia vessi pels quatre cantons de la pantalla.

Tot i la ràbia desbordant a les xarxes, ens hem tornat de pedra. Ens indigna, ens remou, però què hi podem fer? I al final els nens morts, les cases en runes, les ciutats sota setge, i les bombes xiulant en mig de la nit; ja formen part del paisatge televisiu, feisbuquero, o piulejant.

Recordo la guerra del Golfo com si fos un videojoc. Avui, però, les guerres van per Whatsapp, o per Instagram. I pots seguir la actualitat, rabiosa, pel mòbil o l’Ipad. Si ets a prop també pots agafar una cadira i seure a veure els bombardejos com si fossin els focs de Sant Joan. D’això circula una foto de gent asseguda, israelians se suposa, passant la vetllada nocturna a la fresca contemplant l’espectacle “explosiu” d’alt d’un turó, que hi ha de veritat? No ho sé.  Tot i que no deixaria de ser tan macabre com la contemplació (i/o connivència) que fan les grans potències de tot plegat.

Així doncs, em quedo amb la mateixa “ràbia actual” que tenia abans de començar a escriure; i tanco l’ordinador amb la infantil sensació de que en abaixar la pantalla sobre el teclat, l’actualitat es congelarà fins demà, i la ràbia també. Els nens podran dormir i les bombes s’aturaran, com si li hagués donat al “pause”.

Bona nit.