“No serán muchos…”

Artur Mas en la sede de la Generalitat en Madrid, el Centro Cultural ...Fa un parell d’anys vaig anar a Madrid. Després de passejar-me per La Puerta del Sol, i tot caminant cap a Cibeles, em vaig trobar amb el Centre Cultural Blanquerna, de la Generalitat Catalana. Una noia molt amable em va atendre, jo en català ella en castellà. Una altra dona, que semblava que manava més, em va atendre en català. Un centre molt ben muntat en plena Calle Alcalá, vora la deessa madridista. Llibreria, saló d’actes, exposicions… Em van informar que existia també un Cercle Català, no gaire lluny, a la Plaza España… Significativa nomenclatura: el Blanquerna a tocar Cibeles, i el Cercle Català de Madrid a Plaza “España”…

Avui, entre les acollidores parets del Blanquerna, el MHP Mas, ha fet recompte de falangistes, així, a ull… No serán muchos, ha sentenciat.  Pocs o molts, el poderío de la parafernàlia rojigualda és notable i castís a la Capital. Al crit de “Mas traidor, Viva España” els cadells de l’ultra dreta (o dreta espanyola sense més) s’han deixat veure avui a la madrilenya llibreria catalana .

“Ladran, amigo Sancho, luego cabalgamos, deja que los perros ladren Sancho amigo, es señal que vamos pasando.” 

En Rajoy per part seva insisteix que el referèndum és il·legal, quina novetat. Més enllà de prendre uns xurros amb xocolata i tastar les delicatessen del Museo del Jamón, gaire cosa més haurà tret de profit en Mas visitant avui can PP. I mentrestant el país esquitxat pendent dels amagatalls financers dels Pujol. Sort que algú ja ha posat seny: El cas Pujol no anul·la el procés; el potencia. Afirma en David Fernàndez.

La cassola està que bull, i ja diuen que a río revuelto, ganancia de pescadores. El que no sabem ben bé és qui són els peixos i qui els pescadors, ni qui remena el riu realment. Esperem que la riera humana del dia 11S s’ho emporti tot, ara és l’hora de  fer net, riu avall.

Ai! Pujol, què has fet?!

descriptio...Pujol, criatura, què has fet?  Quin enrenou has organitzat… Qualsevol xoriço mesetari quedarà de sant al teu costat. Mal favor has fet a la causa. No se’n parla d’altra cosa. Ni el “perdón, no volverá a ocurrir” del rei mataelefants va fer tant d’aldarull. Això de que Hisenda som tots, només era un dir, que no veu vostè que la insumissió fiscal està de moda? Doncs apunti-s’hi, home, no faci el ruc. No era el moment de fer-se el honrat i confessar les culpes, els xivos expiatoris no calien ara. Rajoy ja s’esmola les dents i el Urdangarín veu factible el seu “i tu més” com argument exculpatori.

O potser era maniobra de distracció? O tal vegada no li quedava d’altra si la cosa estava a punt d’esclatar per altres vies? I el seu Oriolet estava en el ajo, contaminat? Pobret. Algú l’ha amenaçat de publicar i ha decidit curar-se en salut? La veritat no ho sé, i tampoc m’importa gaire. “Amb molt de dolor” li dic que hi ha coses més urgents ara. No ens desviem del camí, anem per feina, que la independència no es fa sola, cortines de fum més sòlides han caigut. La Hisenda espanyola no va cobrar, molt bé, i què? Si hagués pagat els seus diners haurien acabat potser també en un compte suís, desfalcats per algú altre; o per la pròpia Hisenda, que prou ens roba.  Tranquil, Jordiet, total, quién roba a un ladrón, tiene cien años de perdón…